ex-sico , āre, s. ex-seco.
ex-sicco , āvī, ātum, āre, austrocknen, I) im allg.: sulcos, Plin.: arbores, Cic.: ebrietas, dum exsiccetur, bis sie verdunstet, Sen. – II) prägn., ausstechen = austrinken, furtim lagoenas, Q. Cic ...
ex-seco (exsico, execo, exico), secuī, sectum, āre, I) herausschneiden, ausschneiden, weg-, abschneiden, a) übh.: armarii fundum, Cic.: arundinem, Plaut.: arbores et vites, Amm.: serrā arborem, absägen, Col.: fenestras muro lapideo, ...
per-exsicco , āvī, ātum, āre, ganz austrocknen, terram eius, Itala (Weing.) Hos. 13, 15: proluvies sucis perexsiccata vitalibus, Arnob. 7, 24 (wo Reiffersch. percocta et exsiccata zu lesen vorschlägt).
exsiccātio , ōnis, f. (exsicco), die Austrocknung, Ambros. de fuga saec. 6, 34.
exsiccātus , a, um, PAdi. (v. exsicco), trocken, genus orationis, Cic. Brut. 291.