[201] μονάς, άδος, als adj. = μόνος, μονάδα δὲ Ξέρξην, ἔρημον, Aesch. Pers. 720; μονάδ' ἔχουσ' ἐρημίαν, Eur. Bacch. 609, vgl. Andr. 855; ἀρχαί, Plut. fac. orb. lun. 12.
Brockhaus-1911: Monas prodigiosa
Heiligenlexikon-1858: Monas, S.
Herder-1854: Monas
Meyers-1905: Monas prodigĭosa
Pierer-1857: Monas